Marie-Anne Libert | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Malmedy (es) [1], 7 d'abril de 1782[2] |
Nacionalidá | Bélxica |
Residencia | Bélxica |
Muerte | Malmedy (es) , 14 de xineru de 1865[2] (82 años) |
Estudios | |
Llingües falaes |
llatín[2] francés[2] |
Alumna de | Alexandre Louis Simon Lejeune |
Oficiu | botánica, micóloga, coleicionista de plantes |
Miembru de |
Société linnéenne de Paris (es) [2] Royal Botanical Society of Belgium (en) [2] |
Abreviatura en botánica | Lib. (IPNI) |
Marie-Anne Libert (7 d'abril de 1782, Malmedy (es) – 14 de xineru de 1865, Malmedy (es) ) foi una botánica, fitopatóloga, micóloga, brióloga, algóloga belga. Foi una de les primeres muyeres fitopatólogas; y de les primeres n'identificar la cogorda responsable de « la enfermedá de la papa » ( mildiu del papa), que va llamar Botrytis vastatrix Lib. detallándola nun memorando escritu n'agostu de 1845.[3] El micólogu alemán, Anton de Bary, basóse, ente otres coses sobre'l so llabor en 1876 cuando afayó esi fungu, al que rebautizó Phytophthora infestans de Bary, foi la causa del moho, y non la consecuencia como se pensaba nesi momentu.[4]
Tamién describió dellos Ascomicetes patóxenos de vexetales como Alternaria cheiranthi (Lib.) P.C.Bolle (basónimo : Helminthosporium cheiranthi Lib.), axente patóxenu de los xirasoles (maravíes), y Fusarium coeruleum Lib. ex Sacc., axente causante d'una pudrición seca de la pataca.